• Imprimeix

Concurs de poesia Werther

Werther d'esquena amb una pistola a la mà

El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona convoquen el Concurs de Poesia Werther, amb el propòsit de crear nous públics de les biblioteques i dels espectacles operístics a través de la difusió dels vincles entre la literatura i l’òpera.

Amb motiu de la representació en aquesta temporada del Gran Teatre del liceu de l’òpera Werther, de Jules Massenet , els concursants hauran de presentar una poesia inspirada en una de les seves àries, “Pourquoi me reveiller”, i tenir per temàtica els amors impossibles. Les obres presentades han de tenir una extensió d’entre 10 i 30 versos. Els membres del Jurat són Josep Bros, tenor; Jordi Coca, escriptor; i Mireia Calafell, poeta.

Els premis consisteixen ens vals per comprar llibres per valor de 200€ i 300€ i en abonaments del Gran Teatre de Liceu.

Hi poden participar totes les persones majors d’edat que tinguin carnet d’alguna de les  401 biblioteques públiques de Catalunya. El termini per concursar finalitza el 27 de desembre.

Aquest concurs s’afegeix al projecte Liceu BIB, que s’articula a partir de clubs de lectura organitzats de textos literàries que han inspirat òperes i en què participen 25 biblioteques públiques de Catalunya.

“The course of true love never did run smooth”

W. SHAKESPEARE

 

Per què m’he despertat?

De quina ànima cruel és la mà

que m’ha empès fora de la càlida tenebra?

Oh dolç record! Els dies

grogosos en què el cor feliç no se’m moria!

I ara la mort em volta pertot...

La veig als teus ulls i la sento quan no els veig!

Que lenta, que feixuga la pena del gest

que abans de florir es glaça a la punta dels dits...

 

Per què m’he despertat?

Ja no sé on para aquell paradís

de jovial verdor dins l’ànima serena...

Ara tremolo per una febre sens nom

que em manté delirant entre el son i la vetlla;

i sobre les roses que antany collia

llàgrimes de gebre ha plorat l’agost.

 

Per què m’he despertat?

I com sé si estic desperta?

I si dormís...

o ja fos morta?

Però llavors, per què sento aquest neguit?

Què és aquest martell dintre del pit?

No, no pot ser... sóc viva!

Vivint somnis de mort,

presa del buit que deixen els teus ulls

quan els abaixes...

Empassar coll avall

el desig a raig fet.

Cinquena ronda,

bourbon contra anhel

a la boca de l’estómac.

 

Precipitar-se, voraç,

per un alè de primavera.

La pell, inconscient,

enyora la suor

que no ha nascut encara.

 

Oblidar principis.

Obeir preceptes.

Fer penitència.

Pagar el preu.

 

Pulmons aclaparats

exigint oxigen.

 

Despertar... no, gràcies.

A l'herba tendra vora el riu

uns dolços somnis m'embriaguen:

érem tu i jo sota els xiprers,

folls de vida, plens de joia.

Damunt nostre el blau giravolta,

canten les aus, lliures i eternes.

 

Oh, sobtat vent de primavera,

per què em despertes tot just ara?

Tot el que em portes és misèria!

M'enfonses en la terra àrida,

em negues el món genuí.

Quan no dormo torno a l'absurd.